Onze del matí d’un diumenge, 2 de desembre del 2007. La data de la reunió dels mítics Old Stars sabadellencs, un any després de la seva darrera trobada. Des de llavors, Alex Lopezevic va anunciar la seva retirada, Jordi Figanovic va estar de baixa per una lesió al nas, a David Madueñobinson l’operaren d’una afecció al cor i Anselm Solsonenko anuncià la seva dedicació completa al desenvolupament d’una carrera artística. Suficients arguments per prendre’s unes llargues vacances i pensar si valia la pena tornar a trepitjar una pista de bàsquet.
Però avui s’ha produït al Sant Oleguer’s Square Garden l’esperada reunió. Madueñobinson, Lopezevic, Gasulet i Figanovic han disputat tres partidets amb diferents resultats i on ha quedat clar que es troben lluny de la seva millor forma. Però les sensacions han estat bones, i han confirmat que intentaran tornar a disputar la temporada amb més o menys regularitat.
Formant en parelles (Madueñobinson-Figanovic, Lopezevic-Gasulet), la jornada ha començat amb intensitat i bon joc. Ràpidament, M-F han agafat avantatge, endossant als seus rivals un clar 10-3. Lopezevic intentava cistelles de 3 però sempre fent aigua, mentre Gasulet no aconseguia imposar-se sota el taulell. Per contra, Madueñobinson movia amb rapidesa i criteri la pilota perquè Figanovic definís amb la seva punteria de sempre.
Però el segon partit la cosa s’ha igualata amb una clara davallada física d’M-F. Això ho han aprofitat els rivals per desplegar el seu millor joc: per fi Lopezevic ha clavat un parell de triples i Gasulet ha trobat cistella amb més facilitat. Semblava que el resultat seria el mateix que en el primer partidet, però a la inversa. Al final, però, Figanovic ha aconseguit maquillar el resultat fins al 6-10 final.
Finalment, el tercer partidet ha confirmat el mal estat físic de tots els jugadors amb una baixada qualitativa: joc lent, pastós, inacabable. S’ha mantingut el 3-3 durant força estona, semblava que ningú volgués endur-se la victòria. Llavors, l’equip M-F ha afinat la punteria, situant-se amb un avantatge de 3 punts després de tres entrades consecutives de Madueñobinson amb el seu estil peculiar per l’esquerra de l’atac amb ganxo o “remanguillé” final que ell mateix anomena In da Kitchen, deixant amb un pam de nas els seus rivals.
L-G, però, no s’han rendit, i amb un seguit de cistelles brillants han culminat la remuntada amb un espectacular parcial de set punts, donant-li la volta al marcador (de 6-3 al 8-10 final). Abans de la derrota, Figanovic ha tingut temps d’apuntar-se un parell de punts que han posat certa emoció (8-9) però que, al capdavall, no han servit de res.
Felicitats, doncs, a Gasulet i Lopezevic, que s’han imposat 2-1 en el balanç de victòries i derrotes.
Per cert, amb aquesta jornada iniciem el comptador de victòries individual amb la següent classificació: [editat: consulteu la pestanya d'estadístiques ;) ]
3 comentaris:
Sí que molaria portar un seguiment de les victories...i fins i tot dels punts, pero això es més complicat.
He, he, molt bona la crónica, però un parell d'apunts. Lopecevic només va ficar un triple al segon partit, la ratxa bona va ser de entrades "marca de la casa". Al tercer partit va ser quan em vaig cascar els dos triples consecutius que van estar rubricats amb 2 o 3 cistelles més de l'equip per fer el parcial 7 a 0.
I love this game!!
Ei molt bò, deif! xD
Ja intenaré posar una taula amb les estadístiques a la columna de l'esquerra.
A veure si anem agafant forma física i perdent les formes "arrodonides"
Hola, encara que no ho sembli, soc Seminagovsky! Boniiiissima la crònica i la nova imatge del blog. Un pas endavant pel club d'oldies! Em va saber greu perdre'm la primera jornada, però per la propera no perdono!! (malgrat la meva forma física lamentable). A veure si pot ser el cap de setmana després del pont..
I need this game!!
Publica un comentari a l'entrada